Marbres Casa Casellas

La primera notícia coneguda que vincula la família Casellas amb el treball de la pedra data de 1890, quan Jaume Casellas i Pairó, amb domicili al Pont Major, ja consta com a picapedrer. Pocs anys després, tenim referència que dirigia una explotació de pedra a les Pedreres de Girona. Aquesta pedrera, situada sota mateix de la torre d'Alfons XII, al seu vessant sud, fou explotada per Jaume Casellas conjuntament amb els seus cincs fills: Jaume, Josep, Lluís, Narcís i Ramon Casellas i Pichon durant el primer terç de segle, aproximadament.Pare i fills, ja traslladats al número 9 del carrer Ginesta, de Girona, des d'on regentarien el negoci, no tan sols constituirien el nucli de Casa Casellas sinó que també donarien lloc a diferents empreses del sector de la pedra a les comarques de Girona. Així, per exemple, Jaume, el fill gran, per matrimoni l'any 1921 amb Joaquima Xirgu, filla de Josep Xirgu, també picapedrer, començaria a treballar amb el seu sogre i acabaria constituint la firma Casellas-Xirgu, vinculada a la fabricació i comercialització de pedra artificial

Els altres quatre germans continuarien treballant a l'empresa fundacional i n'assumirien la direcció a partir de la mort del pare als anys 1930. Tanmateix, amb la mort prematura de Josep Casellas i Pichon a final dels anys 1940, l'empresa quedaria a mans de Lluís, Narcís i Ramon Casellas, tot i que el fill de Josep, Josep Casellas i Carreras, també treballaria a Casa Casellas fins a la dècada de 1960.La casa Casellas continuà sota la denominació de “Hijos de Jaime Casellas” durant als anys 1950, amb seu al carrer Caputxins, 2, i a la plaça Sant Francesc, 1, i també, amb una nova pedrera a Figueres. A principi dels anys 1940, Ramon s'havia traslladat a Figueres per a obrir una explotació i taller de pedra i marbres, tot i que encara amb vinculació a l'empresa familiar de Girona, com demostra el fet que n'era titular el seu germà Lluís, mentre que a la delegació de Girona hi constava el mateix Ramon. La titularitat creuada de les empreses es mantindria fins a mitjan dels anys 1960. Amb la Mort de Ramon Casellas i Pichon a final dels 60, els seus fills Joaquim i Ramon Casellas i Pellicer passarien a ser els titulars del negoci de Figueres.

La seu de Casa Casellas es mantindria al domicili de Lluís Casellas, a la travessia de la Creu, 33, que en recuperaria el nom original de principi de segle. A final dels anys 1950 es tancà la pedrera familiar de la torre Alfons XII per exhauriment dels termes de l'explotació, i se'n començà una de nova més al sud-oest, damunt del forn de calç que hi havia al barri de Vista Alegre. També en aquests anys, sota la direcció de Narcís Casellas i Pichon s'iniciaria una explotació d'alabastre a Beuda, que tindria continuïtat fins a mitjan dels anys 1960, quan Narcís deixà l'empresa. Anteriorment, el fill de Narcís, Jordi Casellas i Vila també treballà durant uns anys al negoci familiar de la pedra.Durant aquests anys el treball més elaborat de la pedra extreta de l'arrenc es començà a fer al taller de la Bohiga, a sota mateix del forn de calç i a tocar de l'antic camp de futbol municipal del Girona. El taller de la Bohiga perviuria fins els anys 1974-1975, quan Lluís Casellas i el seu fill Ramon Casellas i Albert obriren un nou taller a Sant Julià de Ramis sota la denominació de Pedres i Marbres Casellas, però mantenint l'emblemàtic segell de Casa Casellas

A partir d'aquests anys l'explotació de la pedrera esdevindria cap cop més puntual fins al seu abandonament definitiu, mentre que el taller de Sant Julià es mantindria fins l'any 1991, i en el qual des de 1976 fins a 1987 també hi treballaria intermitentment el fill de Ramon Casellas, Lluís-Esteve Casellas i Serra.
La declaració de Banyoles com a seu dels Jocs Olímpics a final dels 80 accelerà la millora dels seus enllaços i fou així com la connexió de la carretera de Palamós i la variant de la N-II, al seu pas per Girona, amb l'autovia de Banyoles forçaren l'expropiació del taller de Sant Julià de Ramis, formalitzada l'any 1991. Arran de l'expropiació el negoci es traslladà a Cervià de Ter en associació amb l'empresa Altixa.Com a conseqüència del tancament del taller de Sant Julià de Ramis i del nou trasllat, Ramon Casellas i Albert decidí fer donació del conjunt d'eines més antigues del negoci familiar, algunes d'elles procedents de l'època del fundador de Casa Casellas, Jaume Casellas i Pairó, al Museu d'Història de la Ciutat de Girona, en el qual se n'exposen algunes.

En total, prop de dues-centes peces, entre elles un carro de llança, parpals i parpalines, grípies, buixardes, escodes, barrines, maçals, martells, escarpes, punxons, tallants, tascons, etc., eines que sens dubte havien servit per a donar forma a tones de pedra de Girona per a indrets i finalitats del tot diverses.
L'any 1999, Ramon Casellas i Albert, conjuntament amb el seu gendre, Agustí Pulido i Bazaga, que havia començat a treballar amb ell l'any 1990, i Xavier Illa i Alsina, adquiriren la totalitat de l'empresa. Fou així com Casa Casellas, iniciada a final de segle XIX i desenvolupada al llarg del XX, recuperà la seva denominació original a les portes del nou segle, i a partir del 8 de setembre de 2003 la propietat i la direcció passaren a mans d'Agustí Pulido i Xavier Illa.